L´aigua i el poble.

 

Cuando los acontecimientos nos sobrepasan, como sucedió el 29 de octubre, cada uno les hace frente como puede. Un buen amigo mío, aparte de ayudar, escribió.

Sí, escribió. Es un artista, pero no son las palabras con lo que trabaja, pero el arte es el arte, y creo que de un modo misterioso todo arte, por el hecho de serlo tiene algo así como un denominador común. Quizá el ser la obra más acabada y hermosa del ser humano en su búsqueda de la belleza y del sentido de la existencia.

Nos lo leyeron, él y su esposa, en una cena. Y ahora, con su permiso, lo comparto en el blog. Es una conversación entre el agua y el pueblo. Lo titula L´aigua i el poble.

Jo soc la veu del poble.

 Jo soc la veu de l'aigua.

Jo parle el que els meus veïns callen.

 Jo cante contenta cançons que reguen la terra.

Jo alce la veu per aquells que l'aigua ens ha arrancat.

 Jo baixe des del cel i córrec per rius i rambles.

Jo cride al mon de ràbia perquè m'ofegue, perquè no puc més, ja no puc més.

 Jo vaig ara pel mig dels pobles, per les seues places i carrers, per les cases també.

Jo estic viu, ja no tinc res. No més queda fang i encara done gràcies, el meu veí ja no està.

 Jo vull veure-ho tot i no em deixen eixir del meu lloc, el que em porta cap  la mar.

Jo no pare de tirar ma casa per la finestra, tot el que tenia està ara al carrer, en una muntanya de records plens de fang.

 Jo me'n vaig ... com no em voleu me'n vaig cap a la mar tenyida del color del camp.

Jo em quede plorant i sense ganes ni de respirar. No plore per ma casa, ni per el veí que ja no està, plore de ràbia per aquells que no ens han sabut cuidar.

 Jo tornaré de la mar al cel, i del cel de nou les terres a regar. 

Jo soc la veu del poble que estima l'aigua mansa que va cap a la mar.

 Jo soc la veu de l'aigua que clara, vaig per a baix.

Jo soc la veu del poble que l'ànima, aigua dolça, m'has trencat.

 Jo soc la veu de l'aigua que pel mig dels pobles he passat.

                                                                                             

            José Ángel Moreno      

Riba-roja,  novembre 2024