FRASES PARA PENSAR.

SE DARÁ TIEMPO AL TIEMPO,
QUE SUELE DAR DULCE SALIDA A MUCHAS AMARGAS DIFICULTADES.

Cervantes en el Quijote.

miércoles, 17 de octubre de 2012

Cartas a Nuria I



Quan surts per fer
el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats
per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.

Ítaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t'hagi enganyat.
Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques

                                                                                           Lluis Llach
Hola Nuria:

            ¡“Bienllegada” a Dublín!
Hoy has llegado a un puerto (aeropuerto) "que els teus ulls ignoraven" y a una ciudad "per aprendre dels que saben". No solo inglés. Seguro que hay más cosas que aprender. Apréndelas y disfrútalas.
            Y ten siempre en tu corazón la idea de Ítaca, aunque a veces parezca difuminarse, escurrirse como el agua entre las manos. Ítaca te lanza a la travesía; que sea una hermosa y larga travesía y que en ella vayas enriqueciéndote y creciendo de tal manera, que cuando seas mayor, muy mayor, viejecita, sabia como te habrás hecho, no encuentres pobre a Ítaca, porque ya tengas muy claro entonces qué son las Ítacas.
            De tal modo que que en el otoño de tu vida, al volver la vista atrás, veas el camino que gracias a Ítaca has recorrido, y lo veas bello, digno de haber sido recorrido. No fácil, no cómodo. Bello y digno de haber sido recorrido.
            Nuria, te deseamos que en estos dos meses seas feliz. Sabemos que te gusta el sol del mediterráneo, el cielo azul, la luz de estas tierras. Sabemos que desde el otoño irlandés, verde, gris, lluvioso, echarás de menos tu tierra, tu gente, gente mediterránea como tú.
           Piensa entonces en Ítaca y goza de ser joven, de abrirte al mundo, de conocer y entender otras gentes, otras tierras. Goza de Irlanda. Tú ya has viajado más que nosotros en toda nuestra vida. Sigue, sigue adelante…Es el camino.
            Estás haciendo lo que debes.


                                                               Isabel y Jesús

No hay comentarios:

Publicar un comentario