FRASES PARA PENSAR.

SE DARÁ TIEMPO AL TIEMPO,
QUE SUELE DAR DULCE SALIDA A MUCHAS AMARGAS DIFICULTADES.

Cervantes en el Quijote.

sábado, 29 de abril de 2017

Carta oberta a Lluís Llach.


Carta oberta a Lluís Llach.

Què dins de la meva vida has estat durant llargs anys! Et vaig descobrir, escoltant, gràcies al meu amic José Luis, el teu Viatge a Ítaca, quan encara era gairebé un adolescent. Vaig cantar L'estaca, al costat del foc, en les acampades amb els amics, en els esperançadors anys de la transició. Mil vegades t'he escoltat en els meus llargs viatges a Pirineus, i he cantat al cotxe amb tu. Quan vas venir a Riba-roja, el meu sogre et va demanar un autògraf per a la meva dona, que es va fer una foto amb tu, i vam gaudir del teu concert en una plaça abarrotada. Una neboda meva es diu Laura, per aquesta bonica cançó que així titulares ...
Has estat molt dins de la meva vida. I vaig creure en tu, com un lluitador per la llibertat, per la justícia, pel dret. Vaig desitjar amb tu el final de qualsevol tirania, d'homes o de lleis i vaig pensar, incaut de mi, que estaves per sobre de qualsevol frontera. Vaig creure en tu i en el missatge del teu cant ...
Però no. Quan et vas alinear explícitament amb l'independentisme que, trencant un estat de dret democràticament establert, anhela aixecar fronteres a l'alt preu de dividir la societat en vencedors i vençuts, em vas decebre. Però quan anant més enllà, has arribat a l'amenaça, directa i frontal, als que vols veure com a futurs vençuts, la decepció ha estat ja absoluta. I m'irrita, i m'enfada, i em sento estafat i enganyat.
T'has convertit en allò contra el que vas lluitar, en allò contra el que vas cantar, en allò contra el que ens vas fer lluitar a molts. Ara t´erigeixes tu en tirà que, igual que qualsevol dictador, amb o sense lleis, sanciona, exclou, persegueix als que no pensen com ell.
I per què? Pel somni interessat en uns, emocional en la majoria, d'una Catalunya lliure. Lliure, de qui? De Espanya? No és la resta d'Espanya qui priva de llibertat a la teva terra, sinó aquest trist i patètic convenciment que sou diferents i millors que la resta, i que sols arribareu més lluny. Si al cap compliu el somni, tots haurem perdut, molt, moltíssim. I veuries llavors a les gents que habiten la teva bella terra, enfrontades, i a una meitat trepitjada, sense compassió, per l'altra.
I tu has tingut l´atreviment, el desvergonyiment de dir ben clar que així ha de ser, que així serà.
Aquest, doncs, serà el teu premi, si ho aconseguiu. Un país dividit sota una dictadura. Com aquell país, l'Espanya de quan érem joves, per la llibertat del qual cantaves. Com Veneçuela ara, amb el senyor Maduro. No és casualitat que semblant individu s'identifiqui amb la vostra causa.
Tu ja no ets digne de les teves cançons. Però jo seguiré cantant-les contra el que tu ara signifiques. No tindré estómac per sentir-te-les cantar, però encara que canti malament, jo les seguiré cantant, les cantaré contra tu. Per la llibertat de la teva terra, per la llibertat a la teva terra, per la llibertat.


Carta abierta a Lluis Llach.

¡Qué dentro de mi vida has estado durante largos años! Te descubrí, escuchando, gracias a mi amigo José Luis, tu Viatge a Itaca, cuando aún era casi un adolescente. Canté  La estaca, junto al fuego, en las acampadas con los amigos, en los esperanzadores años de la transición. Mil veces te he escuchado en mis largos viajes a Pirineos, y he cantado en el coche contigo. Cuando viniste a Ribarroja, mi suegro te pidió un autógrafo para mi mujer, que se hizo una foto contigo, y disfrutamos de tu concierto en una plaza abarrotada. Una sobrina mía se llama Laura, por esa bonita canción que así titulaste…
Has estado muy dentro de mi vida. Y creí en ti, como un luchador por la libertad, por la justicia, por el derecho. Deseé contigo el final de cualquier tiranía, de hombres o de leyes y pensé, incauto de mí, que estabas por encima de cualquier frontera. Creí en ti y en el mensaje de tu canto…
Pero no. Cuando te alineaste explícitamente con el independentismo que, rompiendo un estado de derecho democráticamente establecido, ansía levantar fronteras al alto precio de dividir la sociedad en vencedores y vencidos, me decepcionaste. Pero cuando yendo más allá, has llegado a la amenaza, directa y frontal, a los que deseas ver como futuros vencidos, la decepción ha sido ya absoluta. Y me irrita, y me enfada, y me siento estafado y engañado.
Te has convertido en aquello contra lo que luchaste, en aquello contra lo que cantaste, en aquello contra lo que nos hiciste luchar a muchos. Ahora te eriges tú en el tirano que, al igual que cualquier dictador, con o sin leyes, sanciona, excluye, persigue a los que no piensan como él.
¿Y por qué? Por el sueño interesado en unos, emocional en la mayoría, de una Cataluña libre. Libre, ¿de quién? ¿De España? No es el resto de España quien priva de libertad a tu tierra, sino ese triste y patético convencimiento de que sois diferentes y mejores que el resto, y de que solos llegaréis más lejos. Si al fin cumplís vuestro sueño, todos habremos perdido, mucho, muchísimo. Y verías entonces a las gentes que habitan tu hermosa tierra, enfrentadas, y a una mitad pisada, sin compasión, por la otra.
Y tú has tenido la desfachatez, la desvergüenza, de decir bien claro que así debe ser, que así será.
Ese, pues, será tu premio, si lo conseguís. Un país dividido bajo una dictadura. Como aquel país, la España de cuando éramos jóvenes, por cuya libertad cantabas. Como Venezuela ahora, con el señor Maduro. No es casualidad que semejante individuo se identifique con vuestra causa.
Tú ya no eres digno de tus canciones. Pero yo seguiré cantándolas contra lo que tú ahora significas. No tendré estómago para oírtelas cantar, pero aunque cante mal, yo las seguiré cantando, las cantaré contra ti. Por la libertad de tu tierra, por la libertad en tu tierra, por la libertad.

No hay comentarios:

Publicar un comentario